Grup d’investigació de xarxes socials: projecte centrat en l’estudi de l’ús de xarxes socials per a l’educació superior. Aquest estudi gira entorn de dos objectius: identificar, estudiar i conèixer l’aplicació de les xarxes socials més adients per a la comunicació entre professors i alumnes dins la seva dinàmica de classe; i l’estudi, la identificació i l’aplicació de xarxes socials que ajudin els docents dins la seva pràctica d’investigació.
20 de juny de 2011

EDMODO, una xarxa social educativa

edmodo


Edmodo és una xarxa social educativa. Hi ha dos rols possibles, el de professor i el d’alumne. Tots els usuaris registrats han de formar part almenys d’un grup. Els grups són tancats i per accedir-hi has de tenir una invitació, o bé conèixer el codi d’accés per formar-hi part.

Les activitats que es poden dur a terme dins Edmodo són eminentment educatives: compartir un text, mostrar un document, compartir imatges, compartir vídeos, es poden crear qüestionaris i enquestes i, a més, es poden corregir i qualificar en línia!

Aquesta xarxa social, pot resultar d’utilitat per a professorat que vol introduir les xarxes socials dins la seva metodologia però, alhora, li preocupen aspectes com la privacitat i la concentració en la feina. Possiblement, aquestes siguin algunes de les raons per les quals Edmodo s’utilitza més en l’àmbit de l’Educació Secundària.

Per aprofundir-hi podeu revisar aquests recursos:



Vídeo sobre el funcionament (en anglès)



Fitxa sobre l'eina
Fitxa EDMODO
17 de juny de 2011

Classificació de les xarxes socials


És difícil establir una tipologia única en el camp de les xarxes socials, atès les característiques de la majoria de serveis 2.0, que permeten connectar usuaris amb finalitats diverses. No hi ha unanimitat a l’hora de definir criteris per incloure o no un servei d’aquest tipus com a xarxa social.
Així doncs, és YouTube una xarxa social? O Flickr?
Seguint Linda Castañeda podríem distingir entre el que ella anomena software social i les xarxes socials.
El primer cas abastaria aquests serveis que amb característiques de xarxes socials ens connecten amb altres usuaris, en aquests, però, la finalitat de la relació és un objecte (p. e. un vídeo en el cas de You Tube, una foto en el cas de Flicr), en el segon cas hi trobaríem xarxes com Facebook o Edmodo, entre d’altres, en les quals la importància rau en la relació en si i no en l’objecte.
Una visió semblant és la que ofereix J. J. de Haro, el qual distingeix entre serveis 2.0 amb característiques de xarxes socials i serveis de xarxes socials estrictes, per bé que aquest darrer autor inclou Twitter com a xarxa social estricte a diferència de Castañeda, per a la qual seria un software social.
Cal dir que, de fet, les fronteres, sovint, són difuses, ja que molts serveis incorporen utilitats, funcions i finalitats de xarxes socials (podria ser el cas de LinkedIn).
Al marge de les diferències que podem trobar, a grans trets, podem distingir dos grans grups de xarxes:
  • Horitzontals: de tipus generalista, no van dirigides a un públic concret.
  • Verticals: de tipus específic, centrats en un tema o interès determinat. Aquestes poden tenir un servidor propi o un servidor en línia.
A continuació podem consultar un mapa conceptual de les tipologies de les xarxes socials que proposa J. J. de Haro:
Una tipologia que no fa distincions entre el software social i les xarxes socials la podem consultar fent clic a:
14 de juny de 2011

Linkedln


Linkedin és un servei de xarxa social especialitzat en els perfils professionals i els negocis. És principalment utilitzada per establir xarxes professionals i comercials.

L’evolució de Linkedin, des de la seva creació al desembre de 2002 i presentació el maig de 2003, es pot considerar tot un èxit. El 22 de març de 2011 Linkedin anuncia més de 120 milions d’usuaris registrats, en més de 196 països a tot el món. El seu web està disponible en anglès, francès, alemany, italià, portuguès, espanyol, romanès, rus i turc.





Linkedin també ofereix una versió per a telèfons intel·ligents.



A part de possibilitar el contacte i el networking individual permet, entre altres aplicacions, crear grups d'interès al voltant d'iniciatives o projectes concrets, fer o respondre preguntes, o publicar o buscar llocs de treball.






Fent  click damunt de CC podreu transcriure o traduir la narració.
Fitxa Llinkedin

Amants de la biodiversitat, no us perdeu Biodiversia

Com a informació general sobre aquesta iniciativa de la Fundación Biodiversidad, Biodiversia és una plataforma 2.0...
— que posa al vostre abast l'Inventari Nacional de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (i això significa compartir un gran catàleg d'informació)
— amb la qual podeu dur a terme tasques de treball col·laboratiu amb els altres usuaris de la plataforma (podeu participar en grups, afegir articles al wiki, pujar-hi imatges d'alguna espècie nova que hàgiu trobat... )
— i comunicar-vos-hi (tant a través del fòrum temàtic com del xat, amb el qual podeu parlar amb qualsevol dels contactes de Biodiversia, experts en la matèria inclosos).
No hem d'oblidar una altra funcionalitat de gran importància: Biomap. És un visualitzador cartogràfic basat en la tecnologia de GoogleMaps, en el qual la informació sobre patrimoni natural i biodiversitat s'organitza en diferents capes.
D'aquesta manera, aficionats, curiosos, experts i estudiants conflueixen a Biodiversia, hi interactuen, hi comparteixen informació, hi treballen, etc.
fitxa_biodiversia
3 de juny de 2011

Mapa mundial de xarxes socials


2 de juny de 2011

Les xarxes socials, algunes definicions

El terme «xarxa social» va ser encunyat el 1954 pel sociòleg J. Barnes, que va fer-ne la primera definició científica: «La imatge que en tinc és d’un conjunt de punts, alguns dels quals estan units per línies. Els punts de la imatge són persones o de vegades grups i les línies indiquen quins individus interactuen mútuament. Podem pensar, és clar, que el conjunt de la vida social genera una xarxa d’aquest tipus». (Citat per Irl Carter, 2011).


Han passat molt d’anys, per bé que el terme i el sentit continuen vigents, així doncs, a l’actualitat la Vikipèdia defineix la xarxa social com una: «estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats “nodes” que estan lligats (connectats) per un o més tipus d’interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi».


Ara bé, aquestes definicions no fan referència al mitjà en el qual es desenvolupen, és a dir, on es donen les relacions entre els seus membres? És evident que per a Barnes aquestes relacions es donaven
off line, sense la mediació de suport informàtic, però a l’actualitat això no és necessàriament així.

És conegut per tots l’ús cada cop més generalitzat de les xarxes socials digitals des que el 1997, com assenyalen Boyd i Ellison (2007), aparegué la primera a Internet: SixDegrees.com.

Boyd i Ellison (2007), en una definició de xarxa social digital que ja ha esdevingut un «clàssic», les consideren: «els serveis basats en la web que permeten als individus (1) construir un perfil públic o semipúblic dins d’un sistema delimitat, (2) articular una llista d’altres usuaris amb els quals comparteixen una connexió, i (3) veure i recórrer la seva llista de connexions i aquelles fetes per altres dins del sistema».
I són aquestes xarxes socials digitals (també anomenades serveis de xarxes socials o, simplement i habitualment, xarxes socials) les que centraran l'atenció d'aquest bloc.