Grup d’investigació de xarxes socials: projecte centrat en l’estudi de l’ús de xarxes socials per a l’educació superior. Aquest estudi gira entorn de dos objectius: identificar, estudiar i conèixer l’aplicació de les xarxes socials més adients per a la comunicació entre professors i alumnes dins la seva dinàmica de classe; i l’estudi, la identificació i l’aplicació de xarxes socials que ajudin els docents dins la seva pràctica d’investigació.
19 de juliol del 2011

Lifepulp: una xarxa d'inspiració

LifePulp és un lloc web centrat a proporcionar a les persones només una sola cosa: la inspiració. A LifePulp, es  recullen cites d'usuaris de totes les edats  i s'ofereixen per a tots els que necessiten una mica de llum i alè per anar per la vida.


LivePulp se centra en la construcció d'una comunitat de persones d'idees afins, és un lloc impulsat per persones que comparteixen el que impulsa, motiva i inspira a perseguir els seus somnis, així uns inspiren el camí als altres.

El lloc, en realitat, es nodreix de la participació i col·laboració dels usuaris. És un recurs d'una veritable comunitat. La gent no només es dedica a llegir, comentar i votar les cites que s'ofereixen, també tenen l'oportunitat de presentar els seus propis pensaments o impulsos.  Els usuaris se segueixen els uns als altres
L'objectiu es senzill, un lloc web social basat en l'usuari, que enriqueix mentalment a través d'una gran quantitat de contingut de motivació i inspiració lliurat per vídeo, foto o text.
El lloc web està dissenyat per ser agradable a la vista i fàcil de navegar. Registrar-se només ocupa un parell de minuts, i a l'instant s'arriba a connectar amb individus amb iguals motivacions o inspiracions. 
Fitxa LifePulp
14 de juliol del 2011

Facebook


Facebook, la xarxa social més famosa i usada (compta amb la seva pròpia pel·lícula), va ser creada el 2004 per Mark Zuckerberg. Actualment, és la xarxa que més usuaris té i en més llocs, basta mirar el mapa de l’article 2; no debades empreses, institucions, personatges... s’han afanyat per tenir-hi un lloc. 

Per aquest motiu, malgrat els recels que té en alguns sectors de l’àmbit educatiu, és impossible deixar-la de banda. La majoria dels estudiants que tenim tenen el seu perfil a Facebook.

Aquest és un gran avantatge a l’hora de decidir-nos per l’ús d’aquesta xarxa en el món de l'educació, ja que suposa l’ús d’un entorn que coneixen a la perfecció, que visiten amb regularitat i en el qual els estudiants troben còmodes.

A més, la gran afluència d’usuaris i un sistema relativament flexible ha fet que apareguin centenars d’aplicacions que poden ser molt útils en l’educació i que cada professor pot triar per adaptar el seu espai de Facebook a la seva matèria.

Alguns dels problemes que s’hi ha vist és la manca de privacitat i el renou que s’hi troba, ara bé, cal ser conscients de quina eina usam i no mostrar res més del que volem mostrar: com en la majoria de les coses, cal usar el sentit comú.
 
       Guies de privacitat:

Facebook ens permet tres tipus de compte (se n’hi ha afegit un però destinat a les empreses comercials). Els perfils: de tipus personal, el nom ha de ser de la persona que té el compte. Els grups: hi formen part un conjunt de membres amb un/uns administrador/s que els ha hagut d’acceptar, el nom és el que es vulgui donar al grup. Les pàgines: s’hi adhereix qui vol com a seguidor, la gestiona un/uns administrador/s, el nom és el que es vulgui donar a la pàgina.

A l’hora de fer-ne un ús educatiu ens hem de plantejar les dues darreres opcions. En els enllaços que teniu més avall podeu trobar algunes diferències que es poden resumir en:

Pàgina:
Utilitats: estat, fotos, enllaç, vídeo, pregunta, avisos, estadístiques, esdeveniments, anotacions
Permet aplicacions i personalització
Nombre de membres il·limitat
No es pot configurar la privacitat de la pàgina
No pot enviar missatges individuals, sí notificacions generals
Grup:
Utilitats: publicació, enllaços, foto, vídeo, document, xat en grup, preguntes (enquesta), esdeveniments
No permet aplicacions
Nombre de membres limitat (5.000)
Es pot configurar la privacitat del grup
Pot enviar missatges individuals
 

Finalment, aquí tenim un manual prou clar sobre Facebook.
  
       Manual:


El poder dels comentaris a Facebook 


Com ens influencia Facebook



Com les etiquetes ens persuadeixen a Facebook

Fitxa Facebook
11 de juliol del 2011

Quora, la xarxa de coneixement

Quora va començar a funcionar el desembre de 2009 i va passar a ser accessible al públic el juny de 2010. És una xarxa social relativament jove que s'orienta a la construcció de recursos de coneixement. Té com a objectiu convertir-se en una de les majors fonts d'informació de qualitat i en una eina per compartir i adquirir coneixement. 

Funciona a base de col·leccions de preguntes i respostes, creades, editades i organitzades pels usuaris que participen a la xarxa. Qualsevol publicació a Quora pot ser modificada per qualsevol usuari que pugui millorar-la; ja sigui la mateixa pregunta, la resposta o els temes relacionats, de manera que s'obtenen recursos de gran qualitat. D'aquesta manera es va nodrint un wiki, on s'incorporen els millors recursos, els quals poden ser consultats per qualsevol que vulgui saber sobre una temàtica determinada. Per assolir aquests recursos de qualitat, als perfils dels usuaris s'inclou una petita biografia, de manera que és a l'abast de tothom la temàtica en què aquests autors són experts, i això genera una alta confiança en el contingut publicat. 

Els usuaris poden seguir temes, i veuen les preguntes que s'hi relacionen. Es poden seguir preguntes individuals, per la qual cosa es crea una audiència que espera la resposta a aquella qüestió. Això s'ha anomenat “inverse blogging”. 


Quora per a investigació 

La informació a Quora es millora contínuament. Tot roman obert a les contribucions de tothom i a la consulta de qualsevol. Es podria dir que és un registre d'aprenentatge, que evoluciona contínuament i alerta els usuaris interessats de les actualitzacions que s'han produït a les qüestions que els interessen. 

Els usuaris poden suggerir millores als continguts, que es poden aprovar o no. Per tant, el contingut s'edita col·laborativament, però no és una edició lliure, sempre ha de comptar amb l'aprovació corresponent. Els avaluadors poden proposar canvis si estan en desacord, però sempre s'han de consensuar, i Quora també compta amb moderació de comentaris. 

Per mantenir la qualitat dels continguts s'ha creat un sistema de votacions, un sistema anomenat PeopleRank i un equip de moderadors vetlla per mantenir la qualitat dels continguts, de manera que els considerats de bona qualitat sempre es trobaran els primers i els dolents desapareixeran. 

Per acabar, aquí teniu algunes de les característiques més rellevants de Quora: és una comunitat molt activa i en continu creixement; cada vegada té més presència a les cerques a Google (o altres motors de cerca); les qüestions es publiquen a Twitter per arribar a més gent; s'hi poden incorporar de manera molt simple imatges, fórmules i vídeos; té un sistema molt senzill per fer referències o citacions que permet la reutilització de contingut de manera molt simple, i es poden fer participacions anònimes si el tema tractat és controvertit.




Fitxa Quora
7 de juliol del 2011

Twitter



A tall de presentació de Twitter, mirau aquest vídeo:

Qui entén el concepte de xarxa social sensu stricto considera que no ho és (per exemple, Linda Castañeda, en aquest sentit, exposa que a Twitter seguim el que escriuen les persones, no les persones en si mateixes). 
Hi ha qui, altrament, l'inclou entre les xarxes socials, i la raó adduïda és l'ús que en fan alguns usuaris, adreçat a la connexió entre persones. 
Dit això, al vostre criteri deixam les qüestions taxonòmiques.

Alguns punts a favor del seu ús, en general, serien els següents:
Concisió. Només tenim 140 caràcters, la qual cosa aporta agilitat a la comunicació: el que escriuen els altres és bo de llegir, i si nosaltres hi hem d'escriure, tampoc no necessitam l'elaboració, per exemple, d'un post a un blog.
Molta gent ja hi és. És a dir, si volem emprar Twitter a l'aula o amb companys investigadors, és ben possible que molts ja el coneguin i ja sàpiguen com funciona, la qual cosa simplifica tot el procés comunicatiu.
Ordre. En un primer moment experimentam l'angoixa caòtica de les xarxes socials, el fet de no ser capaços de controlar-ho tot al 100%. Podem ordenar una mica aquest caos si cream llistes (en les quals agrupam usuaris per interessos comuns o pel criteri que vulguem; per exemple, una llista amb els alumnes d'una assignatura...), si utilitzam etiquetes (hashtags) que ja existeixen o n'afegim de noves, o si hi fem cerques.
Us anim a entrar-hi i fer-hi proves!

Per què l'èxit de  Twitter ?

 Lily Cheng del Stanford persuasive tech Lab, California, ens  explica en aquest vídeo el per què twitter és persuasiu en el sentit de popular ( Podeu fer servir el botó CC per activar la transcripció o traducció del text del vídeo)


Fitxa Twitter