Grup d’investigació de xarxes socials: projecte centrat en l’estudi de l’ús de xarxes socials per a l’educació superior. Aquest estudi gira entorn de dos objectius: identificar, estudiar i conèixer l’aplicació de les xarxes socials més adients per a la comunicació entre professors i alumnes dins la seva dinàmica de classe; i l’estudi, la identificació i l’aplicació de xarxes socials que ajudin els docents dins la seva pràctica d’investigació.
30 de novembre de 2011

Tumblr, una eina per al microblogging



Tumblr, és una eina de microblogging en la que pots fer petites entrades, posar imatges, enllaços, cites, audio, video i xatejar amb els teus seguidors.

Segurament, el seu èxit està en la facilitat d'ús i que no importa escriure entrades gaire elaborades. A això, li hem d'afegir la possibilitat d'utilització a través de dispositius mòbils, que simplifica encara més la participació a aquesta eina social.


Introducing: Tumblr v5 from David Karp on Vimeo.

Per a més informació sobre l'eina:
- Lloc web de tumblr
- Viquipèdia
10 de novembre de 2011

30 activitats que es poden fer amb Facebook a l'aula



Hem parlat en articles d'aquest bloc d'aguns usos de Facebook en el camp de l'educació, tant d'investigadors que han centrat la seva atenció en aquesta xarxa, com de professors que l'han usat per desenvolupar les seves assignatures de manera general.

Ara bé, no és necessari usar aquesta xarxa com a suport general a la docència durant tot un curs, també podem optar per realitzar activitats concretes.

Una ullada a Internet ens permet observar els tipus d’experiències que fan o proposen els docents amb Facebook  

A continuació us proposem algunes activitats i temes a tractar que permet aquesta xarxa:
  1. Taller d’escriptura
  2. Pluja d'idees
  3. Creació d’històries conjuntes
  4. Fotografies per desenvolupar una història
  5. Vídeos i fotos elaborats pels alumnes plasmant els conceptes estudiats 
  6. Comentaris de fotos i vídeos
  7. Grups de discussió
  8. Creació individual o col·lectiva d'una pàgina per a un tema, un personatge
  9. Estudi de cas a partir d’informació en suports diferents 
  10. Seguiment d’un tema o personatge d’interès a través d’un grup o d'una pàgina
  11. Ús de l'àudio per a l'estudi d'idiomes
  12. Fotografies com a vocabulari de llengua
  13. Converses per xat com a pràtica de llengua
  14. Compartir recursos
  15. Informació sobre l’assignatura, tauler d’anuncis
  16. Creació d'esdeveniments
  17. Comunicació entre alumnes
  18. Comunicació amb el professor
  19. Servei de notícies a través de l’estat (resum i concisió, titulars...)
  20. Sessions amb professors d’altres llocs, professors visitants 
  21. Projectes entre distints centres o assignatures
  22. Tutorització general
  23. Enquestes per explorar els interessos dels alumnes
  24. Resolució de problemes en temps real sense presencialitat
  25. Divulgació d'aspectes tractats a classe o treballs d’alumnes
  26. Coavaluació
  27. Report d'avenços de diferents grups de treball
  28. Alfabetització digital
  29. Reflexions postclasse
  30. Debat sobre la identitat digital 

    Fonts:


    9 de novembre de 2011

    Facebook versus Google+

    Les similituds entre les dues xarxes socials són evidents. El gegant Google lluita per fer-se un lloc a les xarxes socials, després d'uns "experiments fallits". Igualment, Facebook s'afanya a modificar aquells aspectes que li critiquen amb duresa, com ara el control de les dades privades, aspecte que sembla que Google+ mima més.

    De totes maneres, sembla que Google+ no té l'èxit esperat i que el motiu són un conjunt de punts que fan que, de moment, Google+ no sigui rival per a Facebook.

    Aquí us mostram aquesta infografia a on podeu veure les diferències i les similituds entre les dues xarxes:


    Actualització (29 de novembre)

    Ampliant la infografia anterior, aquí us deixam una altra a on es destaquen els aspectes de privacitat i seguretat. Segons VeraCode ambdues xarxes aproven en materia de seguretat però no en privacitat.

    google facebook privacy security
    Infographic by Veracode Application Security


    8 de novembre de 2011

    Concretament..., què podem fer amb Twitter a l'aula?

    Per Internet circulen moltes experiències concretes de professors que ens conten què fan amb Twitter, i n'hi ha de ben curioses i imaginatives, com, per exemple, una que fa referència a l'empatia i l'estudi literari. Es tracta que, quan els alumnes llegeixin un llibre, creïn un compte de Twitter d’un dels personatges, o del principal, i que vagin fent-hi tweets a mesura que llegeixin el llibre com si fossin el protagonista. També podem escriure a Twitter problemes, enigmes matemàtics, i esperar que els alumnes publiquin la solució. I, fins i tot, s'hi poden dur a terme debats sobre algun tema concret, mitjançant l'ús de hashtags.

    Com a recomanació general us podríem aconsellar fer ús de les llistes d'usuaris, a fi d'agrupar-los per assignatures, per grups, etc. I, també, teniu en compte que cal ser concís (per tal com només tenim 140 caràcter per escriure-hi) i entrar-hi sovint per no perdre el fil de l'activitat.

    http://img3.etsystatic.com/il_fullxfull.267168611.jpg

    Per a més informació, consultau el document que apareix al final del post, i també les fonts següents, en les quals ens hem basat.

    I vosaltres, com feu servir Twitter a l'aula?

    Usos Twitter

    No podrem superar la crisi educativa amb el model tradicional a les aules (Curtis W. Johnson)


    Per què relacionam les xarxes socials i l'educació?
    En un primer acostament a les xarxes socials, qui no n’està familiaritzat pot trobar que és un entorn caòtic, excessivament ampli i lliure, en el qual és complicat establir pautes, i també que és gairebé impossible controlar-lo al 100%, i hem de dir que en certa manera tindrà raó: les xarxes socials ens poden semblar esponges que ens absorbeixen, la idea és aplicar-les a l’educació amb finalitats molt concretes i delimitades.
    En principi, podríem pensar que això res té a veure amb l’educació, però hauríem de precisar-ho més: no té a veure amb els models educatius tradicionals, sinó amb situacions d’ensenyament-aprenentatge en les quals siguin fonamentals la creativitat i la interacció.


    És una empenta més per adaptar l’educació a les noves maneres de comunicar-se que apareixen al nostre món (en el cas de Twitter, pensem en la cobertura que s'ha donat, a escala mundial, a fets com ara el terratrèmol a Fukushima o les revoltes al món àrab). 

    Així, de manera general, podríem dir que, entre d’altres coses, i amb vista a aplicacions educatives, les xarxes socials faciliten: una comunicació fluïda (tothom pot participar-hi de manera fàcil); aquest aspecte es veu accentuat pel fet que els alumnes ja dominen com funcionen les xarxes socials (entrar-hi, convidar, interactuar…), el professor només ha de guiar-los en el que han de fer i el que no, sols ha d’ensenyar-los a fer-ne un ús adequat.
     

    La cita que forma el títol del post s'ha extret de:

    Una experiència educativa amb Twitter

    En relació amb Twitter, destacam el cas d’Enrique Legaspi, professor d’història a una escola pública de Los Angeles, que obliga els alumnes a emprar dispositius de comunicació (telèfons, ordinadors de la classe, etc.) per seguir el desenvolupament del temari via Twitter.

     

    Així evita que als debats a classe sempre hi participin els mateixos alumnes, i obre el debat a tothom, inclosos els més tímids o aquells als quals els costa més participar-hi (en aquest cas concret, estudiants d’altres països o de més baixa classe social). No li ha costat gaire encoratjar-los a fer feina així, atès que els joves estan molt acostumats a utilitzar el mòbil, i els que no coneixien el funcionament de Twitter el varen aprendre en una sessió de classe. Fins i tot algun alumne objecte de burla per part dels seus companys va passar a ser vist com un més arran de la seva participació a Twitter durant la classe. Informació extreta de: <http://edition.cnn.com/2011/TECH/social.media/06/08/twitter.school/index.html>

    Les xarxes socials segons Linda Castañeda

    El passat dimecres dia 5 d’octubre ens reunírem per Google+ utilitzant una “quedada” (sistema de videoconferència d’escriptori que utilitza aquesta xarxa social) per parlar amb Linda Castañeda (@lindacq), doctora en tecnologia educativa i membre del Grup  de Investigació de Tecnologia Educativa  (GITE) de la Universitat de Múrcia, sobre la seva experiència en la utilització de les xarxes socials. 

    Segons  ella, qualsevol eina de la web 2.0 té un component social, però el que fa diferenciar el que és una xarxa social del que no ho és, és que en les xarxes socials el nucli són les persones, no els objectes; és a dir, quan formes part d’una xarxa social estàs interessat en les persones per elles mateixes i no tant per les entrades, imatges o vídeos que publica, així, doncs, en el cas de Twitter, Castañeda considera que no és una xarxa social, perquè quan segueixes persones no ho fas tant per qui són o si els coneixes com per les piulades que publiquen. Alhora, comenta que un dels reptes de les xarxes és la identitat digital. Per tal de fer-nos-hi reflexionar ens va comentar que segurament si ella no tingués la presència que té a Twitter, ni tingués bloc, tal vegada no coneixeríem la seva feina i, per tant, no ens hauríem interessat a contactar-hi. Així, doncs, la presència a la Internet dóna més impacte sobre la tasca professional.
    Castañeda emfatitza en el fet que dins el nostre PLE (Personal Learning Enviroment) és vital considerar les xarxes socials que utilitzem, perquè a partir d’aquestes, podem conèixer l’actualitat i quines són les experiències que es duen a terme. A més, et permeten construir el teu perfil professional.
    Alhora, Castañeda emfatitza la idea que les institucions educatives s’han d’adaptar al PLE, ja que la formació està no només en mans de les universitats o escoles.
    Pel que fa al seu ús, com a docent i també com a investigadora, ens digué que utilitza diversos recursos de la web 2.0, tot i que per Twitter hi té predilecció.
    Moltes gràcies, Linda, per la teva col·laboració.

    Al vídeo (disculpeu la mala qualitat d'imatge del vídeo), ens comenta les xarxes socials que utilitza habitualment:
    video


    Xarxa social o software social?
    video


    Experiències docents i de investigació
    video
    3 de novembre de 2011

    El "Proyecto Facebook" o una experiència d'educació participativa

    Ja hem comentat en aquest bloc algunes experiències en el camp de l'educació centrades en Facebook, algunes de les quals no només l'usen com a suport, sinó que pretenen un estudi i una reflexió sobre aquesta xarxa i les seves possibilitats educatives en l'entorn social actual. 


    Aquest és el cas del Proyecto Facebook.

    Durant l’any 2009, des de la Cátedra de Procesamiento de Datos de la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Buenos Aires, i sota la direcció del professor Alejandro Gustavo Piscitelli,  es va dur a termen un projecte basat en la xarxa social Facebook i l'educació, objecte d’estudi i subjecte alhora, que es va anomenar: Proyecto Facebook, els objectius específics del qual es definien com:
    • Treballar a partir de les teories i idees que transmeten el grup de professors que formen part de la càtedra.
    • Crear un entorn d'aprenentatge que aprofiti els valors i les pràctiques dels alumnes.
    • Conèixer a través de la pràctica.
    • Treballar a partir de la pràctica i l'involucrament amb l'objecte d'estudi.
    • Participar en la realització d'un producte col·lectiu.
    El fruit d’aquest treball es recull a El proyecto Facebook y la posuniversidad, un llibre en el qual, a partir de la xarxa social Facebook, es reflexiona sobre el fet d’aprendre, d’ensenyar, el paper dels mestres i dels alumnes, quins camins s’obren en el camp de l’educació, de quines eines es disposa, quin paper ocupen les xarxes socials, entre d’altres, en aquests processos... 

    A continuació, teniu uns vídeos elaborats per uns (no)alumnesde la càtedra, com els anomena Pisticelli. La idea és usar el format audiovisual per crear un relat que s'allunyi de l'explicació acumulativa i informativa de tipus lineal que pot suposar una presentació PowerPoint o un text.

    En un primer cas, se'ns mostra com es configura la identitat a Facebook. 

    En un segon cas, se'ns ofereix una reflexió sobre l'educació formal, en la qual s'intercalen petits fragments d'entrevistes a Ken Robinson i Henry Jenkins.