Grup d’investigació de xarxes socials: projecte centrat en l’estudi de l’ús de xarxes socials per a l’educació superior. Aquest estudi gira entorn de dos objectius: identificar, estudiar i conèixer l’aplicació de les xarxes socials més adients per a la comunicació entre professors i alumnes dins la seva dinàmica de classe; i l’estudi, la identificació i l’aplicació de xarxes socials que ajudin els docents dins la seva pràctica d’investigació.
21 de setembre del 2011

Facebook i educació: experiències


L'ús generalitzat de les xarxes socials entre els estudiants juntament amb les possibilitats que ofereixen ha donat lloc a noves experiències que inclouen aquestes eines amb distintes finalitats en el camp de l’educació.

Facebook és una de les xarxes socials completes que més èxit ha tingut i que més aplicacions comença a tenir en l’entorn educatiu, gràcies a algunes de les característiques com ara una interfície senzilla, un nombre prou alt d’ultilitats que permeten distribuir fàcilment la informació i accedir a allò que ens interessa.

En ser Facebook la xarxa social més usada al món, han estat moltes les institucions educatives i els professors que s’han interessat per aquesta en el món educatiu des de distintes perspectives.

Ús institucional divulgatiu:

Podem trobar experiències que van des de l’ús institucional per part d’una universitat amb finalitats divulgatives, fet que cada cop va en augment en el món de l’educació, principalment als Estats Units, on l'utilitzen, entre d'altres coses, per reclutar estudiants, i que a l’Estat espanyol ja té un nombre elevat de participants, com ara la Universitat Politècnica de València, UdG o la UB.

Docents:

Passant per aquells grups de docents i educadors que cerquen posar en comú experiències i informació en una matèria determinada, com és el grup dels mestres d'Educació Física del País València.

O d'altres que reflexionen sobre l''ús i les possibilitats a l'educació superior de Facebook, que és mitjà de comunicació i objecte de reflexió alhora, aquest és cas del grup Teaching & Learning with Facebook creat per B. J. Fogg, professor i  investigador de la Universitat de Stanford i director del Stanford Persuasive Tech Lab, un dels projectes del qual és Psychology of Facebook

Assignatures:

I, finalment, tenim aquelles experiències que van destinades a experimentar en la relació ensenyament-aprenentatge mitjançant la incorporació de Facebook com a eina per a una matèria concreta.

Alguns exemples: 
En aquests casos els grups de la xarxa pretenen ser un recolzament de la presencialitat per a l’estudi d’idiomes estrangers, la qual cosa permet alhora la pràctica delss alumnes pel fet d'haver de llegir i escriure en la llengua usada, a banda de les activitats que es vagin proposant. Cal dir que la matèria d'idiomes té un ús relativament alt a Facebook en comparació amb d'altres.


Per acabar, citarem el projecte de la London School of Business, que aquest 2011 ha presentat el primer MBA recongut internacionalment que s'impartirà a través d'una aplicació de Facebook.


Per bé que aquest ús és molt recent i no se’n poden treure conclusions molt definitives, els introductors d’aquesta xarxa social en els seus estudis en fan valoracions molt positives.

20 de setembre del 2011

SocialGo, crea la teva pròpia xarxa


Aquesta xarxa va ser creada a la Gran Bretanya el 2007 i, en un començament, apareix com a competència de Ning, molt usada per aquells que volen crear grups privats, però que actualment és de pagament.


SocialGO és un servei que possibilita crear la pròpia xarxa social. Això fa que la xarxa creada estigui aïllada i garanteix la intimitat dels seus membres, la qual cosa es útil si tractam amb menors o si ens sentim intimidats per espais més públics i no aïllats del tot, com pot ser Facebook.

Aquest servei ofereix una versió gratuïta i una de pagament, la de pagament, òbviament, té més funcionalitats, com el servei de videoconferència, un repositori de documents, així mateix possibilita personalitzar molt més la interfície.

Quant a la gratuïta, ofereix uns serveis semblants a altres xarxes socials completes, com ara: fotos, àudio, comunicació entre usuaris (xat, correu), bloc, gestió de membres i grups...
                                                                                                                               
J. J. de Haro ens mostra en un esquema alguns avantatges i desavantatges d’aquesta eina:




Aquí teniu una guia que us explica com crear la vostra pròpia xarxa amb SocialGo.

Fitxa Social.go
15 de setembre del 2011

Tuenti, una xarxa social juvenil




Tuenti és una xarxa social que té un especial èxit entre el jovent. En menys de tres anys, s’ha convertit en el lloc web amb més tràfic d'Espanya i en una de les pàgines, que funcionen amb invitacions, més gran del món.

No hem aprofundit en l'estudi d'aquesta xarxa, ja que en l’àmbit universitari són menys les recerques, grups i propostes educatives que s'hi han desenvolupat. Tot i que es podrien dur a terme, perquè té possibilitats, pel seu caràcter juvenil, creiem que no s’han desenvolupat tant com és en el cas de Facebook.

Així i tot, ens agradaria destacar que, tal com digué Linda Castañeda (@lindacq), conèixer com es mouen, què fan, què diuen i què pensen els nostres joves a la xarxa ens pot donar moltes pistes de com són, com processen i com hauríem d’enfocar el model educatiu, per la qual cosa, a través de Tuenti podem conèixer un poc més a l’actual alumnat de l’institut i el futur alumnat de la universitat.

Tengo una pregunta para Tuenti

Tengo una pregunta para Tuenti from FICOD 2008 on Vimeo.

Fitxa de la xarxa social
Fitxa TUENTI
6 de setembre del 2011

Antonio Fernández-Coca


Antonio Fernández-Coca professor d'universitat, escriptor, creatiu, comunicador i il·lustrador; ens va fer una xerrada per compartir la seva experiència amb l'ús de les xarxes socials enla seva labor docent.
Fernández Coca és present a diverses xarxes o softwares socials com Facebook, Linkedin, Twitter, Flickr, YouTube, Instagram (fernadezcoca)... i el fet que els alumnes siguin usuaris habituals de Facebook va fer que, durant el curs 2010 2011, es decidís a incloure la xarxa social per  treballar la seva assignatura.

L'assignatura ja comptava amb el seu espai a Moodle, i també té una pàgina web, desenvolupada amb Worpress; però el polifacètic professor va pensar d'emprar Facebook per estar més en contacte amb els seus alumnes, per ficar-se al seu món. Va crear una pàgina de Facebook emprant Wallpaper. Per a ell, la comunicació a través del Facebook és com anar al bar i dir-los que hi ha novetats a la seva web. El que sí es important és com tancar els perfils, a fi de no infringir la normativa de privacitat, i no compartir coses que no volem compartir. El Facebook és un enllaç al que hi ha a fora de l'aula, al món exterior.
A la seva pàgina de Facebook Marcando Marca, els alumnes troben diferents recursos per l'assignatura; vídeos ordenats, fotos (li agrada fer fotos de les explicacions de la pissarra i compartir-les).

Demanat com troba la experiència, ens va dir que l’alumnat ha passat a ser més actiu. A la seva pàgina web i a la pàgina del Facebook fa servir altres xarxes o softwares socials com Twitter o a el seu canal de YouTube i fotos a Flickr.
També cal esmentar que ensenya als alumnes a crear un perfil professional a LinkedIn, i els dóna idees per tenir-lo actualitzat, amb vista a futures feines, com tenir enllaçat el perfil de LinkedIn a un bloc professional on es comenten articles, conferències, participacions a congressos; amb interès professional.

19 de juliol del 2011

Lifepulp: una xarxa d'inspiració

LifePulp és un lloc web centrat a proporcionar a les persones només una sola cosa: la inspiració. A LifePulp, es  recullen cites d'usuaris de totes les edats  i s'ofereixen per a tots els que necessiten una mica de llum i alè per anar per la vida.


LivePulp se centra en la construcció d'una comunitat de persones d'idees afins, és un lloc impulsat per persones que comparteixen el que impulsa, motiva i inspira a perseguir els seus somnis, així uns inspiren el camí als altres.

El lloc, en realitat, es nodreix de la participació i col·laboració dels usuaris. És un recurs d'una veritable comunitat. La gent no només es dedica a llegir, comentar i votar les cites que s'ofereixen, també tenen l'oportunitat de presentar els seus propis pensaments o impulsos.  Els usuaris se segueixen els uns als altres
L'objectiu es senzill, un lloc web social basat en l'usuari, que enriqueix mentalment a través d'una gran quantitat de contingut de motivació i inspiració lliurat per vídeo, foto o text.
El lloc web està dissenyat per ser agradable a la vista i fàcil de navegar. Registrar-se només ocupa un parell de minuts, i a l'instant s'arriba a connectar amb individus amb iguals motivacions o inspiracions. 
Fitxa LifePulp
14 de juliol del 2011

Facebook


Facebook, la xarxa social més famosa i usada (compta amb la seva pròpia pel·lícula), va ser creada el 2004 per Mark Zuckerberg. Actualment, és la xarxa que més usuaris té i en més llocs, basta mirar el mapa de l’article 2; no debades empreses, institucions, personatges... s’han afanyat per tenir-hi un lloc. 

Per aquest motiu, malgrat els recels que té en alguns sectors de l’àmbit educatiu, és impossible deixar-la de banda. La majoria dels estudiants que tenim tenen el seu perfil a Facebook.

Aquest és un gran avantatge a l’hora de decidir-nos per l’ús d’aquesta xarxa en el món de l'educació, ja que suposa l’ús d’un entorn que coneixen a la perfecció, que visiten amb regularitat i en el qual els estudiants troben còmodes.

A més, la gran afluència d’usuaris i un sistema relativament flexible ha fet que apareguin centenars d’aplicacions que poden ser molt útils en l’educació i que cada professor pot triar per adaptar el seu espai de Facebook a la seva matèria.

Alguns dels problemes que s’hi ha vist és la manca de privacitat i el renou que s’hi troba, ara bé, cal ser conscients de quina eina usam i no mostrar res més del que volem mostrar: com en la majoria de les coses, cal usar el sentit comú.
 
       Guies de privacitat:

Facebook ens permet tres tipus de compte (se n’hi ha afegit un però destinat a les empreses comercials). Els perfils: de tipus personal, el nom ha de ser de la persona que té el compte. Els grups: hi formen part un conjunt de membres amb un/uns administrador/s que els ha hagut d’acceptar, el nom és el que es vulgui donar al grup. Les pàgines: s’hi adhereix qui vol com a seguidor, la gestiona un/uns administrador/s, el nom és el que es vulgui donar a la pàgina.

A l’hora de fer-ne un ús educatiu ens hem de plantejar les dues darreres opcions. En els enllaços que teniu més avall podeu trobar algunes diferències que es poden resumir en:

Pàgina:
Utilitats: estat, fotos, enllaç, vídeo, pregunta, avisos, estadístiques, esdeveniments, anotacions
Permet aplicacions i personalització
Nombre de membres il·limitat
No es pot configurar la privacitat de la pàgina
No pot enviar missatges individuals, sí notificacions generals
Grup:
Utilitats: publicació, enllaços, foto, vídeo, document, xat en grup, preguntes (enquesta), esdeveniments
No permet aplicacions
Nombre de membres limitat (5.000)
Es pot configurar la privacitat del grup
Pot enviar missatges individuals
 

Finalment, aquí tenim un manual prou clar sobre Facebook.
  
       Manual:


El poder dels comentaris a Facebook 


Com ens influencia Facebook



Com les etiquetes ens persuadeixen a Facebook

Fitxa Facebook
11 de juliol del 2011

Quora, la xarxa de coneixement

Quora va començar a funcionar el desembre de 2009 i va passar a ser accessible al públic el juny de 2010. És una xarxa social relativament jove que s'orienta a la construcció de recursos de coneixement. Té com a objectiu convertir-se en una de les majors fonts d'informació de qualitat i en una eina per compartir i adquirir coneixement. 

Funciona a base de col·leccions de preguntes i respostes, creades, editades i organitzades pels usuaris que participen a la xarxa. Qualsevol publicació a Quora pot ser modificada per qualsevol usuari que pugui millorar-la; ja sigui la mateixa pregunta, la resposta o els temes relacionats, de manera que s'obtenen recursos de gran qualitat. D'aquesta manera es va nodrint un wiki, on s'incorporen els millors recursos, els quals poden ser consultats per qualsevol que vulgui saber sobre una temàtica determinada. Per assolir aquests recursos de qualitat, als perfils dels usuaris s'inclou una petita biografia, de manera que és a l'abast de tothom la temàtica en què aquests autors són experts, i això genera una alta confiança en el contingut publicat. 

Els usuaris poden seguir temes, i veuen les preguntes que s'hi relacionen. Es poden seguir preguntes individuals, per la qual cosa es crea una audiència que espera la resposta a aquella qüestió. Això s'ha anomenat “inverse blogging”. 


Quora per a investigació 

La informació a Quora es millora contínuament. Tot roman obert a les contribucions de tothom i a la consulta de qualsevol. Es podria dir que és un registre d'aprenentatge, que evoluciona contínuament i alerta els usuaris interessats de les actualitzacions que s'han produït a les qüestions que els interessen. 

Els usuaris poden suggerir millores als continguts, que es poden aprovar o no. Per tant, el contingut s'edita col·laborativament, però no és una edició lliure, sempre ha de comptar amb l'aprovació corresponent. Els avaluadors poden proposar canvis si estan en desacord, però sempre s'han de consensuar, i Quora també compta amb moderació de comentaris. 

Per mantenir la qualitat dels continguts s'ha creat un sistema de votacions, un sistema anomenat PeopleRank i un equip de moderadors vetlla per mantenir la qualitat dels continguts, de manera que els considerats de bona qualitat sempre es trobaran els primers i els dolents desapareixeran. 

Per acabar, aquí teniu algunes de les característiques més rellevants de Quora: és una comunitat molt activa i en continu creixement; cada vegada té més presència a les cerques a Google (o altres motors de cerca); les qüestions es publiquen a Twitter per arribar a més gent; s'hi poden incorporar de manera molt simple imatges, fórmules i vídeos; té un sistema molt senzill per fer referències o citacions que permet la reutilització de contingut de manera molt simple, i es poden fer participacions anònimes si el tema tractat és controvertit.




Fitxa Quora
7 de juliol del 2011

Twitter



A tall de presentació de Twitter, mirau aquest vídeo:

Qui entén el concepte de xarxa social sensu stricto considera que no ho és (per exemple, Linda Castañeda, en aquest sentit, exposa que a Twitter seguim el que escriuen les persones, no les persones en si mateixes). 
Hi ha qui, altrament, l'inclou entre les xarxes socials, i la raó adduïda és l'ús que en fan alguns usuaris, adreçat a la connexió entre persones. 
Dit això, al vostre criteri deixam les qüestions taxonòmiques.

Alguns punts a favor del seu ús, en general, serien els següents:
Concisió. Només tenim 140 caràcters, la qual cosa aporta agilitat a la comunicació: el que escriuen els altres és bo de llegir, i si nosaltres hi hem d'escriure, tampoc no necessitam l'elaboració, per exemple, d'un post a un blog.
Molta gent ja hi és. És a dir, si volem emprar Twitter a l'aula o amb companys investigadors, és ben possible que molts ja el coneguin i ja sàpiguen com funciona, la qual cosa simplifica tot el procés comunicatiu.
Ordre. En un primer moment experimentam l'angoixa caòtica de les xarxes socials, el fet de no ser capaços de controlar-ho tot al 100%. Podem ordenar una mica aquest caos si cream llistes (en les quals agrupam usuaris per interessos comuns o pel criteri que vulguem; per exemple, una llista amb els alumnes d'una assignatura...), si utilitzam etiquetes (hashtags) que ja existeixen o n'afegim de noves, o si hi fem cerques.
Us anim a entrar-hi i fer-hi proves!

Per què l'èxit de  Twitter ?

 Lily Cheng del Stanford persuasive tech Lab, California, ens  explica en aquest vídeo el per què twitter és persuasiu en el sentit de popular ( Podeu fer servir el botó CC per activar la transcripció o traducció del text del vídeo)


Fitxa Twitter
20 de juny del 2011

EDMODO, una xarxa social educativa

edmodo


Edmodo és una xarxa social educativa. Hi ha dos rols possibles, el de professor i el d’alumne. Tots els usuaris registrats han de formar part almenys d’un grup. Els grups són tancats i per accedir-hi has de tenir una invitació, o bé conèixer el codi d’accés per formar-hi part.

Les activitats que es poden dur a terme dins Edmodo són eminentment educatives: compartir un text, mostrar un document, compartir imatges, compartir vídeos, es poden crear qüestionaris i enquestes i, a més, es poden corregir i qualificar en línia!

Aquesta xarxa social, pot resultar d’utilitat per a professorat que vol introduir les xarxes socials dins la seva metodologia però, alhora, li preocupen aspectes com la privacitat i la concentració en la feina. Possiblement, aquestes siguin algunes de les raons per les quals Edmodo s’utilitza més en l’àmbit de l’Educació Secundària.

Per aprofundir-hi podeu revisar aquests recursos:



Vídeo sobre el funcionament (en anglès)



Fitxa sobre l'eina
Fitxa EDMODO
17 de juny del 2011

Classificació de les xarxes socials


És difícil establir una tipologia única en el camp de les xarxes socials, atès les característiques de la majoria de serveis 2.0, que permeten connectar usuaris amb finalitats diverses. No hi ha unanimitat a l’hora de definir criteris per incloure o no un servei d’aquest tipus com a xarxa social.
Així doncs, és YouTube una xarxa social? O Flickr?
Seguint Linda Castañeda podríem distingir entre el que ella anomena software social i les xarxes socials.
El primer cas abastaria aquests serveis que amb característiques de xarxes socials ens connecten amb altres usuaris, en aquests, però, la finalitat de la relació és un objecte (p. e. un vídeo en el cas de You Tube, una foto en el cas de Flicr), en el segon cas hi trobaríem xarxes com Facebook o Edmodo, entre d’altres, en les quals la importància rau en la relació en si i no en l’objecte.
Una visió semblant és la que ofereix J. J. de Haro, el qual distingeix entre serveis 2.0 amb característiques de xarxes socials i serveis de xarxes socials estrictes, per bé que aquest darrer autor inclou Twitter com a xarxa social estricte a diferència de Castañeda, per a la qual seria un software social.
Cal dir que, de fet, les fronteres, sovint, són difuses, ja que molts serveis incorporen utilitats, funcions i finalitats de xarxes socials (podria ser el cas de LinkedIn).
Al marge de les diferències que podem trobar, a grans trets, podem distingir dos grans grups de xarxes:
  • Horitzontals: de tipus generalista, no van dirigides a un públic concret.
  • Verticals: de tipus específic, centrats en un tema o interès determinat. Aquestes poden tenir un servidor propi o un servidor en línia.
A continuació podem consultar un mapa conceptual de les tipologies de les xarxes socials que proposa J. J. de Haro:
Una tipologia que no fa distincions entre el software social i les xarxes socials la podem consultar fent clic a: