A tall de presentació de
Twitter, mirau aquest vídeo:
Qui entén el concepte de xarxa social sensu stricto considera que no ho és (per exemple, Linda Castañeda, en aquest sentit, exposa que a Twitter seguim el que escriuen les persones, no les persones en si mateixes).
Hi ha qui, altrament, l'inclou entre les xarxes socials, i la raó adduïda és l'ús que en fan alguns usuaris, adreçat a la connexió entre persones.
Dit això, al vostre criteri deixam les qüestions taxonòmiques.
Alguns punts a favor del seu ús, en general, serien els següents:
— Concisió. Només tenim 140 caràcters, la qual cosa aporta agilitat a la comunicació: el que escriuen els altres és bo de llegir, i si nosaltres hi hem d'escriure, tampoc no necessitam l'elaboració, per exemple, d'un post a un blog.
— Molta gent ja hi és. És a dir, si volem emprar Twitter a l'aula o amb companys investigadors, és ben possible que molts ja el coneguin i ja sàpiguen com funciona, la qual cosa simplifica tot el procés comunicatiu.
— Ordre. En un primer moment experimentam l'angoixa caòtica de les xarxes socials, el fet de no ser capaços de controlar-ho tot al 100%. Podem ordenar una mica aquest caos si cream llistes (en les quals agrupam usuaris per interessos comuns o pel criteri que vulguem; per exemple, una llista amb els alumnes d'una assignatura...), si utilitzam etiquetes (hashtags) que ja existeixen o n'afegim de noves, o si hi fem cerques.
Us anim a entrar-hi i fer-hi proves!
Per què l'èxit de Twitter ?
Lily Cheng del
Stanford persuasive tech Lab, California, ens explica en aquest vídeo el per què twitter és persuasiu en el sentit de popular ( Podeu fer servir el botó CC per activar la transcripció o traducció del text del vídeo)
Fitxa Twitter