Grup d’investigació de xarxes socials: projecte centrat en l’estudi de l’ús de xarxes socials per a l’educació superior. Aquest estudi gira entorn de dos objectius: identificar, estudiar i conèixer l’aplicació de les xarxes socials més adients per a la comunicació entre professors i alumnes dins la seva dinàmica de classe; i l’estudi, la identificació i l’aplicació de xarxes socials que ajudin els docents dins la seva pràctica d’investigació.
7 de juliol del 2011

Twitter



A tall de presentació de Twitter, mirau aquest vídeo:

Qui entén el concepte de xarxa social sensu stricto considera que no ho és (per exemple, Linda Castañeda, en aquest sentit, exposa que a Twitter seguim el que escriuen les persones, no les persones en si mateixes). 
Hi ha qui, altrament, l'inclou entre les xarxes socials, i la raó adduïda és l'ús que en fan alguns usuaris, adreçat a la connexió entre persones. 
Dit això, al vostre criteri deixam les qüestions taxonòmiques.

Alguns punts a favor del seu ús, en general, serien els següents:
Concisió. Només tenim 140 caràcters, la qual cosa aporta agilitat a la comunicació: el que escriuen els altres és bo de llegir, i si nosaltres hi hem d'escriure, tampoc no necessitam l'elaboració, per exemple, d'un post a un blog.
Molta gent ja hi és. És a dir, si volem emprar Twitter a l'aula o amb companys investigadors, és ben possible que molts ja el coneguin i ja sàpiguen com funciona, la qual cosa simplifica tot el procés comunicatiu.
Ordre. En un primer moment experimentam l'angoixa caòtica de les xarxes socials, el fet de no ser capaços de controlar-ho tot al 100%. Podem ordenar una mica aquest caos si cream llistes (en les quals agrupam usuaris per interessos comuns o pel criteri que vulguem; per exemple, una llista amb els alumnes d'una assignatura...), si utilitzam etiquetes (hashtags) que ja existeixen o n'afegim de noves, o si hi fem cerques.
Us anim a entrar-hi i fer-hi proves!

Per què l'èxit de  Twitter ?

 Lily Cheng del Stanford persuasive tech Lab, California, ens  explica en aquest vídeo el per què twitter és persuasiu en el sentit de popular ( Podeu fer servir el botó CC per activar la transcripció o traducció del text del vídeo)


Fitxa Twitter
Hola! Subscriviu-vos al nostre feed RSS feed i rebeu les nostres actualitzacions per email, o seguiu-nos a Twitter.
Nom: Email:

5 comentaris:

Maria del Mar ha dit... at 18 d’octubre del 2011, a les 13:09

Sí, realment és difícil delimitar quines aplicacions d'aquest tipus són o no xarxes socials. L'article que has enllaçat comenta que els propietaris de Twitter no el consideren una xarxa socials.

Tal vegada podríem distingir com fa J. J. de Haro entre xarxes socials completes (Facebook, Social.go) i xarxes socials en general d'una manera més àmplia i incloure les "xarxes socials" basades en microblogging(hi inclouríem Twitter?).

Una aplicació és una xarxa social depenent de la intenció de qui l'ha creat o de l'ús que en fan els usuaris?

Galiana1 ha dit... at 18 d’octubre del 2011, a les 13:19

...that is the question

Maria del Mar ha dit... at 18 d’octubre del 2011, a les 13:42

Yes...

I si depèn dels usuaris moltes de les xarxes més usades han anat guanyant terreny. És a dir, Facebook, de xarxa social estricte i completa per relacionar gent ha anat ampliant el radi d'acció i ara hi trobem pàgines d'empreses i publicitat la finalitat de les quals és la difusió i no la relació. Twitter de la publicació de text més aviat d'informació ha anat incorporant aplicacions qua la fan més social, com fotografies... i cada cop hi ha més gent que l'usa per relacionar-se i no per difondre informació.

Galiana1 ha dit... at 18 d’octubre del 2011, a les 13:49

Sí, al final sembla que la gent mana en aquestes qüestions. I aquest món de les xarxes socials es mou molt ràpid.

Marga ha dit... at 26 d’octubre del 2011, a les 10:34

L'ús que faig jo mateixa de Twitter barreja les dues opcions: xarxa social i software social (com ho defineix Linda Castañeda). Encara que l'ús principal que li don és seguir informació (gent que xerra de temes que m'interessen).

Pens que el disseny de Twitter fa més difícil usar-la com una xarxa social. L'important a Twitter és la informació i el moment en què passa. La informació es genera molt de pressa i de seguida es perd al timeline, el que provoca aquesta angoixa caòtica inicial. Però una vegada superada aquesta impressió, és una xarxa molt àgil que m'encanta.

Publica un comentari a l'entrada