Grup d’investigació de xarxes socials: projecte centrat en l’estudi de l’ús de xarxes socials per a l’educació superior. Aquest estudi gira entorn de dos objectius: identificar, estudiar i conèixer l’aplicació de les xarxes socials més adients per a la comunicació entre professors i alumnes dins la seva dinàmica de classe; i l’estudi, la identificació i l’aplicació de xarxes socials que ajudin els docents dins la seva pràctica d’investigació.
17 de juny del 2011

Classificació de les xarxes socials


És difícil establir una tipologia única en el camp de les xarxes socials, atès les característiques de la majoria de serveis 2.0, que permeten connectar usuaris amb finalitats diverses. No hi ha unanimitat a l’hora de definir criteris per incloure o no un servei d’aquest tipus com a xarxa social.
Així doncs, és YouTube una xarxa social? O Flickr?
Seguint Linda Castañeda podríem distingir entre el que ella anomena software social i les xarxes socials.
El primer cas abastaria aquests serveis que amb característiques de xarxes socials ens connecten amb altres usuaris, en aquests, però, la finalitat de la relació és un objecte (p. e. un vídeo en el cas de You Tube, una foto en el cas de Flicr), en el segon cas hi trobaríem xarxes com Facebook o Edmodo, entre d’altres, en les quals la importància rau en la relació en si i no en l’objecte.
Una visió semblant és la que ofereix J. J. de Haro, el qual distingeix entre serveis 2.0 amb característiques de xarxes socials i serveis de xarxes socials estrictes, per bé que aquest darrer autor inclou Twitter com a xarxa social estricte a diferència de Castañeda, per a la qual seria un software social.
Cal dir que, de fet, les fronteres, sovint, són difuses, ja que molts serveis incorporen utilitats, funcions i finalitats de xarxes socials (podria ser el cas de LinkedIn).
Al marge de les diferències que podem trobar, a grans trets, podem distingir dos grans grups de xarxes:
  • Horitzontals: de tipus generalista, no van dirigides a un públic concret.
  • Verticals: de tipus específic, centrats en un tema o interès determinat. Aquestes poden tenir un servidor propi o un servidor en línia.
A continuació podem consultar un mapa conceptual de les tipologies de les xarxes socials que proposa J. J. de Haro:
Una tipologia que no fa distincions entre el software social i les xarxes socials la podem consultar fent clic a:
Hola! Subscriviu-vos al nostre feed RSS feed i rebeu les nostres actualitzacions per email, o seguiu-nos a Twitter.
Nom: Email:

2 comentaris:

Galiana1 ha dit... at 18 d’octubre del 2011, a les 9:28

És ver que és una qüestió difícil. Seguint amb idees de Linda Castañeda, el fet de prendre la definició de xarxa social en un sentit més estricte sembla que ens ajuda a conèixer millor què podem fer amb cadascuna.

Marga ha dit... at 26 d’octubre del 2011, a les 9:44

Es que és dificil separar la finalitat amb la qual es va crear la xarxa, de l'ús que finalment li donen els usuaris.

Publica un comentari a l'entrada