Xarxes socials: paradís o infern?
Paradís per a qui passi gust d'espipellar informació; infern per a qui li agradi tenir la sensació de controlar-ho tot.
Diuen els experts que els humans som socials, que necessitam establir vincles amb els altres, que el nostre cervell està dissenyat per fer-ho. I que les relacions amb els altres ens relaxen, ens són bones.
Si traslladam aquesta idea al món digital, podríem dir que per superar el buit i la solitud digitals, ens podem sentir un bon dia impulsats a registrar-nos a una xarxa social per establir-hi vincles amb els altres, per estar informats de persones i d'assumptes que són del nostre interès.
Tot això és fantàstic, però no sempre és una relaxació, sinó que per a algunes persones implica feina, dedicació, temps, ni que només sigui per entrar a Internet i fer-hi un cop d'ull.
Hem dit feina? Tothom necessita vacances de la feina, i, paral·lelament, de vegades també el nostre cos demana un parèntesi digital.
Això ens torna a dur a la solitud digital una temporada, i a una nova necessitat d'entrar a les xarxes socials digitals passat un temps: el cicle s'ha reiniciat.
No us passa que, després d'un període llarg absents de les xarxes socials digitals, quan hi tornau, sembla que n'esteu menys assabentats de tot que abans de ficar-vos-hi?
A més, sempre hem de provar xarxes socials digitals noves? Si no ho fem, ens perdem res?
Som més savis amb les xarxes socials, o simplement tenim més informacions fragmentades de diferents orígens? En realitat, potser només fem tasts puntuals de realitat?
Per ventura la clau és saber molt bé què volem, què esperam d'una xarxa social; si no, encara que la dominem tècnicament, no sabrem què fer-hi, no li trobarem sentit.
Potser la virtut és al terme mitjà.