Grup d’investigació de xarxes socials: projecte centrat en l’estudi de l’ús de xarxes socials per a l’educació superior. Aquest estudi gira entorn de dos objectius: identificar, estudiar i conèixer l’aplicació de les xarxes socials més adients per a la comunicació entre professors i alumnes dins la seva dinàmica de classe; i l’estudi, la identificació i l’aplicació de xarxes socials que ajudin els docents dins la seva pràctica d’investigació.
28 de febrer del 2012

Stop Dave, I'm afraid...

Xarxes socials: paradís o infern?

Paradís per a qui passi gust d'espipellar informació; infern per a qui li agradi tenir la sensació de controlar-ho tot.

Diuen els experts que els humans som socials, que necessitam establir vincles amb els altres, que el nostre cervell està dissenyat per fer-ho. I que les relacions amb els altres ens relaxen, ens són bones.

Si traslladam aquesta idea al món digital, podríem dir que per superar el buit i la solitud digitals, ens podem sentir un bon dia impulsats a registrar-nos a una xarxa social per establir-hi vincles amb els altres, per estar informats de persones i d'assumptes que són del nostre interès.

Tot això és fantàstic, però no sempre és una relaxació, sinó que per a algunes persones implica feina, dedicació, temps, ni que només sigui per entrar a Internet i fer-hi un cop d'ull.

Hem dit feina? Tothom necessita vacances de la feina, i, paral·lelament, de vegades també el nostre cos demana un parèntesi digital.

Això ens torna a dur a la solitud digital una temporada, i a una nova necessitat d'entrar a les xarxes socials digitals passat un temps: el cicle s'ha reiniciat.

No us passa que, després d'un període llarg absents de les xarxes socials digitals, quan hi tornau, sembla que n'esteu menys assabentats de tot que abans de ficar-vos-hi?

A més, sempre hem de provar xarxes socials digitals noves? Si no ho fem, ens perdem res?

Som més savis amb les xarxes socials, o simplement tenim més informacions fragmentades de diferents orígens? En realitat, potser només fem tasts puntuals de realitat?

Per ventura la clau és saber molt bé què volem, què esperam d'una xarxa social; si no, encara que la dominem tècnicament, no sabrem què fer-hi, no li trobarem sentit.

Potser la virtut és al terme mitjà.

[Imatge del post extreta d'aquí.]
Hola! Subscriviu-vos al nostre feed RSS feed i rebeu les nostres actualitzacions per email, o seguiu-nos a Twitter.
Nom: Email:

3 comentaris:

Galiana1 ha dit... at 29 de febrer del 2012, a les 8:21

Després d'escriure aquest post sobre la possible saturació de les xarxes socials, en faig fer anunci a través de Twitter i Google+: paradoxes de la vida...

Marga ha dit... at 29 de febrer del 2012, a les 11:42

És tenir clar quina finalitat volem aconseguir amb les xarxes socials: relacions personals, oci, visibilitat, publicitat...
I el "mode off" també el trob necessari ;)

Galiana1 ha dit... at 29 de febrer del 2012, a les 11:53

sí, és això exactament

Publica un comentari a l'entrada